(Gemecs, 2004) |
Passa el temps i el nostre rastre
la pols dels astres l’esborrarà.
Hi ha qui creu en encanteris,
déus i misteris del més enllà.
Per què serà? Per què serà
que prefereixo el sol a les tenebres
i trepitjar per l’herba que per l’eternitat?
Per què serà?
Per què serà? Per què serà
que et prefereixo nua que perfecta,
i roses per corones que espines celestials?
Per què serà?
Hi ha qui creu que el sacrifici
dóna prestigi al temps vital.
Jo assumeixo que tinc vicis
en aquest ínfim planeta blau.
Per què serà? Per què serà
que prefereixo el sol a les tenebres
i trepitjar per l’herba que per l’eternitat?
Per què serà?
Per què serà? Per què serà
que et prefereixo nua que perfecta,
i roses per corones que espines celestials?
Per què serà?
Qui fa lleis també fa trampes,
un savi adagi ho diu molt clar.
Jo proposo una altra vida
on ningú mani i no manar.
Per què serà? Per què serà
que prefereixo el sol a les tenebres
i trepitjar per l’herba que per l’eternitat?
Per què serà?
Per què serà? Per què serà
que et prefereixo nua que perfecta,
i roses per corones que espines celestials?
Per què serà?
Per què serà? Per què serà...
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac