 |
| Planeta silenci (DiscMedi, 1998) |
Fràgils, subtils com brosses d’aire,
i per ofici insatisfets,
un poc absurds, un poc bohemis,
un poc excèntrics, diu la gent...
Els artistes.
Pels carrers de la nit blanca
es deixen posseir silents.
Tots creuen que sota els seus músculs
s’amaga un geni incomprès...
Els artistes.
Fils invisibles sempre els salven
de mil angoixes poc corrents.
Contradictoris neixen i moren,
enamorats de si mateix...
Els artistes.
Per les voreres arrosseguen
la lluita eterna en el cervell.
Cansats els ulls, l’esguard s’esforça
cercant la màgia d’un moment...
Els artistes.
Estic cansat, estic alegre.
M’agrada la cançó que he fet.
Me’n vaig a casa. Allí m’espera
un teatre immens tot ple de gent...
Els artistes.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
