 |
| Planeta silenci (DiscMedi, 1998) |
Les dotze vint-i-quatre.
Una estació de metro. Línia tres.
Elèctriques presències,
publicitat convexa i cap tren.
Sorolls profunds que semblen
escapats del ventre
de la gran obscuritat.
I allà a l’altra andana,
asseguda en un banc de marbre,
la Isabel.
De cop s’aixeca calma,
comença a caminar molt lentament.
Encén una cigarreta
i es treu de la butxaca algun paper.
Per un cert gest nerviós
he imaginat un fosc abisme
obert dins el seu cap.
Que immensa la impotència,
que immensa la tendresa, Isabel!
L’observo i se n’adona.
Una mirada còmplice ha creuat.
Vuit metres que ens separen,
quina distància còsmica se’ns fa...
Del centre de la terra
està arribant el metro
que fugaç se l’endurà.
I enmig d’esglais metàl·lics
m’ha dit adéu movent la seva mà.
Les dotze trenta-quatre.
Un greu silenci es torna a apoderar
del son inalterable
que envolta el cos cansat d’algun penjat.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
