 |
| Planeta silenci (DiscMedi, 1998) |
Que cada cop es fa més trist sortir als carrers,
si són carrers aquests deserts,
de vidre, de ferro i de ciment.
On és la gent?
On és la gent?
On és la gent?
No és bo que l’home es tanqui a casa amb doble pany.
L’ isolament porta sovint
la mort per massa intimitat.
On és la gent?,
on s’ha amagat?
Que per saber dels nostres fills
molt aviat ens trobarem
introduint codis secrets
a una adreça d'Internet.
Què està passant ?
Que no hi ha déu que quan et parla et miri els ulls.
Que ja ens besem virtualment
per evitar perills severs.
On és la gent?,
la humanitat?
Què se n’ha fet d’aquella Barcelona del setanta-sis?
Semblava que la vida era
una joguina entre els deu dits.
Vint anys després, on és la gent?
Que els visitants “senyors dels cels”,
indiferents, passen de llarg
d’aquest planeta silenciós
navegant sol cap al no-res.
On és la gent?
Lletra: Joan Isaac
