 |
| Em declaro innocent (Discmedi, 2011) |
Dóna’m la llum del teu sud
i la música antiga dels patis de l’aigua.
Dóna’m el blanc, el més pur
que té aquesta tarda la casa encalada.
Dóna’m la força que té
el llevant que ara encén la badia de plata.
Dóna’m les reixes, les flors,
i les velles que cusen a prop de les barques.
Dóna’m la mar i dóna’m la gràcia.
Dóna’m la mar i dóna’m la gràcia.
Dóna’m la sal, l’olivera,
la lluna dels àrabs, les platges de Gata.
Dóna’m les verges que ploren
la queixa ancestral de la gent oblidada.
Dóna’m el riu que passeges,
i el sol que s’amaga darrere dels arbres.
Dóna’m la terra inundada,
les aus que viatgen, que arriben i marxen.
Dóna’m la mar i dóna’m la gràcia.
Dóna’m la mar i dóna’m la gràcia.
(A Maria Gracia)
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac