 |
| Em declaro innocent (Discmedi, 2011) |
Si vols et passo a buscar
i ens perdem per la tarda
sota la pluja de nacre,
sota la pluja de nacre.
O prenem un cafè,
en el bar que t’agrada,
aquell de les taules,
damunt de la platja,
aquell dels silencis,
de la meva mirada,
que clavo en l’escuma
de les ones cansades.
Però no em parlis d’amor,
que d’això no en tinc ganes.
Si vols, et porto a sopar
i parlem dels colors,
dels carrers de l’Havana,
dels carrers de l’Havana.
Dels amics que no truquen,
de la meva indolència,
o la fràgil presència,
de llum als meus llavis,
del temps, dels meus somnis,
dels fills que s’escapen,
de les fulles daurades,
que entapissen els arbres.
Però no em parlis d’amor,
que d’això no en tinc ganes.
Si vols, anem al cinema,
o obrim entre espelmes
les portes secretes,
les portes tancades.
O regiro l’armari,
i em poso la roba,
que vas regalar-me,
dissabte a la tarda.
A aquestes alçades,
és cruel la memòria
i m’oblido de coses
que no puc oblidar-me.
Però no em parlis d’amor,
que d’això no en tinc ganes.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac