 |
| És tard (Edigsa, 1975) |
 |
| És tard (Picap, 2011) |
Sobre la platja de blanca arena,
mirava plena d’enyorament,
com se n’anava, com s’allunyava,
per la mar blava, mon pensament.
En un vaixell d’altiu velam,
ai! com fugia la vida mia,
ai! com fugia la vida mia,
per la mar gran.
Per la mar d’or, cap al Ponent:
cops de fortuna bastien una,
cops de fortuna bastien una
torre de vents.
Sobre les ones, ple d’enyorances
ple d’esperances, i mar endins
per tornar lliure i estimar i viure,
a terra estranya jo vaig partir.
Lletra: Jaume Vidal i Alcover
Música: Joan Isaac
