 |
| Piano, piano... (Discmedi, 2012) |
Adéu-siau, Madame Nicotina,
la cruel guillotina, li escapçarà el coll.
S'ho mereix, Madame Nicotina,
perversa assassina, culpable de tot.
Culpa seva és que el món es suïcidi,
que s'espatlli sovint l'ascensor,
que els carrers siguin el dormitori,
de gent que tragina la vida amb cartrons.
Que la fam ens devori el planeta,
que el més guapo, especuli millor,
que el corrupte, tranquil, es passegi,
que la gent no treballi, ni faci l'amor.
Adéu-siau, Madame Nicotina,
maleïda metzina, li queda ben poc.
Adéu-siau, Madame Nicotina,
que en el fons de la tomba, no trobi repós.
Cremaré tots els discos de Gainsbourg,
de Jacques Brel, de Fabrizio de André,
de Tom Waits, de l'Ovidi, de l'Aute,
maleïts siguin tots, maleïts pecadors.
Quin futur més esplèndid m'espera,
mai més guerres, ni míssils, ni morts,
ni sequeres, ni canvis climàtics,
ni nenes venent-se als carrers de Bangkok.
Adéu-siau, Madame Nicotina,
without you, what a wonderful world!!!
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
