 |
| Però no em robareu la força (Edigsa, 1975) |
És tard (Picap, 2011)
Ai, amic si t’has llevat
amb el rostre adolorit
de dolor sense dolor,
ai, amic tu ets com jo.
Si d’un riu en fas un mar
i d’uns ulls estremiment
no t’amaguis de ningú
que el teu cel també és el meu.
Si el teu pas no té camí,
i un sol gest et pot ferir,
que el teu cos no plori mai,
mil ferides li obriran.
Si t’assenyalen pel carrer
com si fossis molt estrany,
no et preocupis riu ben fort
que s’enterren poc a poc
dins la seva realitat.
Si el teu pas no té camí,
i un sol gest et pot ferir,
que el teu cos no plori mai,
mil ferides li obriran.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
